Tècnica de pintura: l'aquarel·la
L'aquarel·la és una tècnica de pintura sobre paper o cartolina amb colors diluïts en aigua i aplicats amb un pinzell. Els colors utilitzats són més o menys transparents segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja, i de vegades deixen veure el fons del paper, que sol ser blanc i que actua com un verdader to.
El producte utilitzat per a pintar es compon de pigments aglutinats amb goma aràbiga o mel. L'aquarel·la s'utilitza pintant amb capes transparents, per tal d'aconseguir la màxima brillantor i soltesa en la composició que es realitza.
 |
| Aquarel·la d'Andrew Wyeth |
Es tracta d'una tècnica molt antiga, que a Xina va començar amb l'ús del paper, poc després de l'any 100 aC, i que als Països Catalans va ser introduïda pels àrabs cap al segle XII.
Així doncs, a Europa és més nova que la pintura al fresc. La primera aquarel·la europea coneguda és del renaixentista Raffaello Sanzio i Dürer també la va usar molt. Posteriorment, del segle XVI al XVIII, alguns pintors cèlebres la van usar com a complement a la pintura a l'oli, com per exemple van Dyck, Thomas Gainsborough i John Constable.
 |
| Aquarel·la de J. M. W. Turner |
Joseph Mallord William Turner va ser un aquarel·lista precursor de tècniques que posteriorment van desenvolupar els avantguardistes. Va ser una tècnica molt apreciada pels impressionistes per la seva lluminositat i espontaneïtat. Al segle XX Vassili Kandinski, Egon Schiele, Emil Nolde, August Macke o Paul Klee entre d'altres hi van treballar freqüentment; i especialment a partir dels anys 60, quan l'aquarel·la i especialment la tècnica «molla» de Turner es van posar molt de moda, com ho prova per exemple l'obra de Raoul Dufy, Jean Bazaine, Maurice Estève, Zao Wou-Ki o Pierre Risch.
 |
| Aquarel·la de John Singer Sargent |
Tècniques de treball amb aquarel·la:
-Moll sobre moll: aplicar colors successius sobre la superfície molla per que en vagin barrejant entre ells creant degradats, difuminats i transparències. Treballar les successives capes de colors començant pels colors més clars fins als més foscs. A mesura que la superfície es va assecant es pot reduir la mida de la pinzellada per aprofundir en els detalls.
- Moll sobre sec: damunt de la superfície seca s'apliquen unes aiguades de colors suaus (es pot utilitzar la tècnica anterior) però llavors assecarem aquesta capa per poder aplicar pinzellades al damunt de colors més foscs quedant aquestes ben definides.
- Reserves: Tant en l'aiguada de tinta com en aquarel·la si volem un blanc en el treball que realitzem aquest ens l'ha de donar el mateix paper, per tant és important mantenir aquestes parts ben netes. Això ho podem aconseguir reservant, amb l'ajuda d'alguns materials prèviament aplicats que ens permeten mantenir aquestes zones blanques. Un dels materials més utilitzats per aquesta finalitat és el "líquid d'emmascarar", un producte que podem trobar en varies marques, que s'aplica amb pinzell prèviament al pintat i es pot treure un cop l'aquarel·la està ben seca.
Documental: "Colores, un universo por descifrar"
Episodi 1: ¿Como percibimos los colores?
Episodi 2: ¿Como creamos los colores?
Episodi 3: La fuerza del color
Tècnica de pintura: el pastel
La tècnica de pintura al pastel consisteix en la utilització d'unes barres de colors compostes per pigments purs en pols, barrejats amb guix i aglutinats amb "goma de tragacanto". Es caracteritzen pels seus colors lluminosos, intensos i ben saturats.
És una tècnica de les anomenades seques, ja que a diferència de la pintura a l'oli o l'aquarel·la, no s'utilitza cap dissolvent i s'aplica directament sobre la superfície de treball. Com a suport és comú utilitzar paper de bona qualitat de bon gramatge de color neutre no blanc i de lleugera rugositat, encara que la tècnica és prou versàtil perquè es pugui usar sobre altres superfícies (tela o fusta).
És una tècnica còmoda, generalment ràpida i que permet realitzar correccions amb gran facilitat, raó per la qual és escollida per molts artistes.
Pastel en la història de l'art
 |
| Hans Holbein el Jove, antecedent de pintura al pastel |
Aquest mitjà el va mencionar per primera vegada Leonardo da Vinci el 1495.
El pastel va conèixer la seva edat d'or en el segle xvii, on els seus colors francs i la seva capacitat para reproduir fidelment els teixits, les textures i els llums el van fer inseparable de l'art del retrat. Va ser utilitzat per nombrosos pintors com Charles Le Brun, Robert Nanteuil oJoseph Vivien.Aquesta tècnica es va inventar, probablement, a França i Itàlia a finals del segle xvi, encara que la va usar ja Leonardo da Vinci gràcies a l'impuls de Jean Perréal.
 |
| Autorretrat de Quentin La Tour |
En el segle xviii el pastel va conèixer la seva apoteosi. Era el mitjà de moda per pintar retrats, i se solia usar en una tècnica mixta amb guaix. Els pintors Maurice Quentin de La Tour i Rosalba Carriera són especialment ben coneguts per la seva tècnica al pastel. Quentin de La Tour va ser conegut com el "príncip dels pastelistes"; va fer servir un mètode de fixació del pastel avui en dia desaparegut. Els retrats de Jean Baptiste Simeon Chardin (1699-1779) i bodegons són encara molt admirats. Tant Chardin com Jean-Baptiste Perronneaui Jean-Étienne Liotard van explotar altres vies més espontànies o intimistes. el pastel, símbol de la gràcia de l'Antic Règim, va caure en desús després de la Revolució en benefici del neoclassicisme i de la pintura a l'oli.
_-_Google_Art_Project.jpg) |
| "Examen de dansa", Edgar Degas |
Encara que el pastel no ha tornat mai a recobrar aquest lloc dins del món artístic, el van continuar utilitzant, de manera destacada impressionistes (Edgar Degas) i els nabís (Édouard Vuillard). Mary Cassatt, va presentar l'impressionisme i el pastel als seus amics a Filadèlfia i Washington, i d'aqui va entrar aquesta tècnica als Estats Units, on els pastel es van usar només de manera ocasional en els retrats. Això no obstant, a finals del segle xix el pastel, com l'aquarel·la, es va fer més popular. El 1885 es va fundar la Society of Painters in Pastel (Societat de pintors al pastel).
.jpg) |
| "Entre dones" 1997, Paula Rego |
La pintura al pastel s'ha continuat treballant en l'actualitat per artistes que han sabut expotar les seves qualitats cromàtiques i les possibilitats de nous suports. Paula Rego, Avigdor Arikha o Ronald Kitaj són alguns dels exemples dins de la figuració contemporànea.
Tècnica de dibuix: Aiguada
Descripció: Anomenem aiguada a la tècnica que utilitza la tinta Xina com a base per a un tractament molt líquid del pigment. Podríem dir que és una de les varietats de l’aplicació de la tinta, utilitzada en temps remots pels orientals. |
Una tècnica de dibuix monocrom molt simple i ràpida, que d’alguna manera ens ajuda a passar del dibuix amb carbonet a l’aquarel·la, ja que s’acosta molt a aquesta.
Materials adiccionals:
- Pinzells: de pel fi (orella de bou) i preferentment rodons i punxeguts.
- Aigua: per netejar i barrejar els colors, l’ideal seria aigua destil·lada.
- Drap de cotó per eixugar els pinzells.
- Esponja per si cal eixugar i mullar el paper.
- Paper precinte: per fixar el paper damunt de fusta.
- Cera: per fer reserves, es pot aplicar en fred (amb un barra) o fosa.·lícula
- Pel·lícula d'emmascarar: producte per a fer reserves i que es pot aplicar amb pinzell.
Materials adiccionals:
L’ideal és treballar-ho sobre paper, i com que utilitzarem molta aigua, ha de ser un paper resistent. El millor és el paper preparat per pintar amb aquarel·la.
Si es tracta d’obra senzilla, apunts, es pot treballar sobre paper d’embalar (preferiblement blanc), prèviament tensat perquè no s’arrugui.
 |
| Aiguada de Rembrandt van Rijn |
Tècnica de dibuix: Llapis
Descripció: Possiblement l’eina més manejable per a dibuixar i la més ràpida i neta per a esbossos i treballs de gran precisió. El resultat mai serà tan fort de negre com el carbonet, ja que té una tonalitat més grisa; depenent de la duresa quan més tou més negre (es poden trobar llapissos molt grassos amb una gran intensitat de negre, però amb el perill de què si se’n abusa el dibuix pot quedar brut i greixós). Materials adiccionals:
Suport: Amb llapis es pot treballar sobre gairebé tots tipus de suports, però els més comú es el paper; se’n poden utilitzar de moltes classes però la seva rugositat en definirà el resultat del dibuix
|
Tècnica de dibuix: Carbonet
 |
| Dibuix de Leonardo Da Vinci |
Barres de carbó de fusta carbonitzada de til·ler, salze o boix; de diferents graus de gruix i duresa (quant més dur més gris es el negre, i quant més tou més fosc és el negre).
Es trenca fàcilment, però això és el que el fa manejable i les arestes que es formen ens poden servir per treballar. Es pot esborrar fàcilment amb un drap.
La tècnica de dibuix més propera a un resultat pictòric.
Materials adiccionals:
- Goma: tova i moldejable, com un xiclet; les vénen con a gomes especials de carbonet.
- Difuminador: per difuminar zones més precises i els dits no en ho permeten.
- Drap: de cotó, absorbent.
- Fixador: Industrial (fixador esprai per a carbonet) o natural (pega grega + alcohol, espolvorejat amb un bufador).
Suport: Sobre un paper porós, ja que ha d’absorbir la pols del carbonet; també es pot treballar sobre fusta i tela prèviament preparades.
- Paper d’estrassa: normalment de color gris o marró, ideal per a esbossos.
- Paper d’embalar: Marró o blanc, sempre per la cara rugosa, ideal per a esbossos i treballs de gran format.
- Paper INGRES: Paper específic per treballar amb carbonet, per treure el màxim resultat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)